Yo lo valgo

Avui ho he provat. Es veu que ens toca llevar-nos un parell d’hores abans de sortir de casa (és a dir, a les 5 de la matinada): llet netejadora, tònic, crema anticel•lulítica, l’antiarrugues, la hidratant i la de contorn d’ulls. Després, base de maquillatge fluïd i unes lleugeres pinzellades d’ombra d’ulls i de coloret. Llapis de llavis i una mica de rímmel. Ei, i no ens podem deixar la crema per a les pells de les ungles, la que arregla les durícies dels peus, la llet hidratant corporal i la mascareta per al cabell.

Al vespre el ritual es repeteix. Tota la merdeta que t’has aplicat al matí, s’ha de tornar a treure, perquè ara resulta que la pell ha de respirar durant la nit. Tornem-hi! Netejadora i tònic, el desmaquillador especial dels ulls, la nutritiva, la retardant de creixement del pèl, les ampolletes revitalitzants i el tractament de xoc contra la flaccidesa. Total, que decideixo a les dotze que me’n vaig a dormir però no em fico al llit fins passada la una…

Però després em diuen que, per a estar bonica, cal dormir vuit hores cada dia. I a mi no em surten els números.

És que saben què passa, senyors de les empreses cosmètiques, que a part de maquillar-me i desmaquillar-me, també he de treballar, anar a comprar, fer rentadores, quedar amb els amics, sortir a sopar amb la meva parella, veure la família, llegir, veure una pel•lícula i anar al gimnàs.

Sabeu què us dic? Que amb arrugues i potes de gall i cel•lulitis i línies d’expressió i pell de taronja i estries… jo lo valgo igualment !