L'Home de Cromanyó ja és història!

L’altre dia vaig veure per la tele un “tio” d’aquests que es pensen que ho saben tot, inflat a gimnàs i que es creu el més guapo del món dient que “als homes homes no ens agrada que ens ho posin fàcil”, referint-se a la seva relació amb les dones. A aquest especímen, a partir d’ara batejat com a Home de Cromanyó, ningú no li deu haver explicat que hem fet el salt al segle XXI i que, per sort, ja juguem tots a la mateixa lliga. Em reventen els qui es pensen que les dones (pobretes princeses de cotó de sucre que hem de protegir) encara som a segona divisió i no tenim ni veu ni vot…

Sort n’hi ha que alguns ho tenen clar. Per a mostra, un botó: noi i noia que viuen junts fa temps i parlen de casar-se. Potser a ella li fa més gràcia, per allò del dia més feliç de la teva vida (sí, ja sé que alguns faríeu un compendi sobre el tema… però no ens enganyem: aquesta llegenda urbana continua vigent!). I ell, com que se l’estima, diu que sí, que aviat es casaran però no li acaba de demanar. Ella li organitza un cap de setmana sorpresa i –espero que no pas agenollada!- es treu un anell de la butxaca durant un sopar romàntic i li demana per casar-se. I ell es posa l’anell de prometatge i diu que sí!

Sí senyor! Així es fa! Que les dones som prou vàlides i intel•ligents per demanar el que ens vingui de gust, quan ens vingui de gust, i per prendre la iniciativa quan calgui.

Aviso para navegantes: l’Home de Cromanyó ha passat a la història. Per sort!!!