Avui va de pomes

Avui algú m’ha dit moltes vegades que m’estima i m’ha fet imaginar una avioneta fent cabrioles a l’aire dibuixant un cor. I no, no ha estat ni un fill, ni un nebot, ni la meva parella ni algú que em tiri els trastos de manera cursi. Ha estat una amiga, una amiga d’aquestes amb qui hem creat un vocabulari propi i críptic que ens permet tenir la conversa més surrealista i entendre-ho tot, tot i tot!

Explico això perquè acabem d'introduir un nou concepte en el nostre diccionari: el sexe poma. A veure, per què el món ha de parlar només en anglès? Resulta que l’amiga en qüestió és de formació més en francès (abstenir-se les ments brutes, que la cosa no va per aquí…) i ningú no l’obliga a saber escriure sex appeal. O sigui que la cosa s’ha quedat en sex-apple. I dic jo… no ens han explicat que la poma és la fruita prohibida? Pos eso! Tan desencaminada no anava…

Tu inventa’t tots els noms que vulguis… però no deixis mai de fer-me imaginar avionetes dibuixant cors. D’anglès no en sabrem… però a l’hora de fer-li la competència al senyor Pompeu creant un diccionari propi, som la bomba! D’aquí fins a Saturn, d’anada i tornada!

Desperta...

- Desperta’t… vine amb mi… - em diuen a cau d’orella.
- On anem?- un vell savi de barba blanca em somriu i em dóna la mà. Em tapa els ulls, mentre em balancejo entre el somni i la realitat. I aleshores ho veig:
Un món on nens de totes les races i cultures es dónen la mà per jugar a jocs impossibles mentre omplen l’aire amb les seves rialles.
On el més important no és mirar-se al mirall. Sinó ensenyar-se als altres tal com ets.
Un lloc on no hi ha farmacèutiques que porten un govern als tribunals perquè ha trobat la manera de produir fàrmacs barats que salven vides.
On ningú està destinat a travessar un mar en pastera només pel fet d’haver nascut en una terra més fosca, més brillant, més erma.
Un món sense armes. Perquè, allà, els qui hi viuen saben que no és més ric aquell qui té diners i poder.
On no cal que una parella signi un contracte quan decideix compartir la vida. N’hi ha prou amb què t’estimis. I on dos homes o dues dones es poden petonejar sense haver-se d’amagar.
- Desperta’t…- em diu una veu càlida a cau d’orella- Estaves somiant…
No. No vull despertar-me! Com diu una cançó que m’encanta: “no despertaré porque salga el sol”.