De cargols

Siusplau, si algú ahir es va endur per error una paellada de cargols d’una botiga de menjars preparats d’un petit poble a les faldes del Montseny, que avisi a l’establiment en qüestió. Perquè les mendes vam anar a buscar la fideuà que teníem encarregada per dinar i havíem d’ajupir-nos buscant refugi i esquivant els ganivets i morters que es llançaven la mare i els fills que porten la botiga.
- Els cargols no poden haver marxat sols!
- Jo no els he donat a ningú!
- Segur que ja t’has equivocat!
- Aquí no hi són! Algú s’està fotent la cargolada en lloc de la lassanya que tenia encarregada!
- Bé, però així jo em puc emportar els cargols que us he encarregat per dinar o no?
- Sap què? Que gairebé que li torno els diners i vagi a fer una mica d’amanida i carn a la brasa mentre nosaltres localitzem els rebels!
I vinga buscar cargols cuits per dintre el forn. I sota els fogons. I a l’aigüera. I entre les cassoles. I enmig dels draps.
De moment, no tenim notícia que hagin aparegut.
No em puc treure del cap la imatge d’una família menjant-se el seu teòric estofat de vedella i comentant que els devien haver fet mar i muntanya perquè hi havia molta closca…

Dícese de… (Capítol 1)

Bolha Espinhete (pronunciat amb accent portuguès…)
Boles de color rosa, amb unes protuberàncies adherents, que poden portar molts problemes. Desenvoluparem el concepte en un proper post… o no...
Calcetines
Encara n’hi ha que porten mitjons blancs amb sabata negra… bé que els havíem de batejar, no?
Declinejar
Manera fina de dir que fots la pena i que estàs de capa caída
Divins
Raça especial de persona de la qual, de moment, només n’hem detectat sis exemplars
Filet
Els homes que comparteixen la nostra vida. “Manjares” de qualitat superba! (Menys el dia que es posen tontos, és clar… Us estimem!)
Gamba
Persona que sempre té les antenes posades
Justejar de glamour
Quan no en vas sobrat… de glamour, vull dir!
KK
Qui vesteix pantalons color KaKa d’oKa
Locomotora
Persona que marca el ritme i porta la iniciativa
Makinorro/a
Locomotora al quadrat!
Noi60 / noia60
Tots arribarem als 60… i tots voldrem que ens continuïn dient noi i noia, no?
No girar rodó
No tenir el terrat ben amoblat. Justejar de senderi
Orxata-man / orxata-woman
Que no tenen sang a les venes
Vagó
Els lentorros que van darrera la locomotora. A vegades costa arrossegar-los... ufff!

De rebaixes, fent el cateto...

Les dues amigues improvisen tarda de rebaixes a La Roca Village. Gimnàs? Nooooo... Millor anar a fer el "fati" fotent-se un frankfurt amb formatge i unes braves a quarts de cinc de la tarda! Objectiu: comprar un biquini amb farcimenta perquè posi les coses a lloc, que diumenge hi ha trobada piscinera i s'hi ha d'anar amb glamour.
- Ui, sí, que m'han dit que hi havia uns biquinis supermonos a la botiga X (aquest bloc no és per fer publicitat gratuïta... si algú vol sortir-hi, que passi per caixa!)
Localitzen la botiga en qüestió mentre el frankfurt va alimentant el michelín. Biquinis estupendus a 95 euros. A preu rebaixat i d'outlet, és clar... Va a ser que no, que la hipoteca apreta. Pla alternatiu, buscar ofertes que no passin dels 20... Missió impossible? No, no hi ha res impossible si ho visualitzes. El Coelho diu que si de veritat desitges una cosa, l'univers sencer conspira perquè es faci realitat. Així que les amigues visualitzen i l'univers conspira... però es veu que no deu conspirar amb prou empenta, perquè la pròxima parada és en una altra botiga, que també els han recomanat, on se suposa que hi ha roba glamourosa i moníssima a preus assequibles.
És clar que hi ha qui troba assequible comprar-se una bossa a 175 euros, però nosaltres som les de "rastrillo", de les que anem repassant les parades de bolsos improvisades a les voreres de Nàpols, buscant "bolsos evento" i regatejant quan ens en demanen 7 euros...
Finalment, les amigues localitzen la secció de roba a 40 euros. Igual fins i tot s'ho poden permetre si troben alguna cosa que els agradi.
I sí, allà hi ha un vestit moníssim, de color blau turquesa, o blau cel, o blau mar o blau de l'hora foscant en una nit d'estiu de llum especial (que en això dels colors, no ho negareu, tots som una mica daltònics).
- Va, nena, compra-te'l, que el blau et queda molt xulo... vaaaaa...
I de sobte, l'amiga a qui li agrada el blau aquest indefinible, ho veu clar!
- Boja, que no ho veus que això és una camisa de dormir? Que porta les calcetes i tot? A conjunt!
Se'l miren bé i esclata la riallada. Aquesta riallada que fa que els venedors mirin, que els amargats les odïin i que la gent que estima el bon rotllo s'hi apropi.
- Nooooooo!!!!!- respon l'altra tronxant-se de riure. - Que això que penja per aquí no són unes calces!!! Que és una caputxa!!!
Molt bé, doncs que m'ho expliquin. Des de quan els vestits d'estiu i amb tirants porten caputxa? Eh? Des de quan? Sóc de poble i a mi em van ensenyar que les caputxes, els xubasqueros i les katiuskes, per quan plovia...
Vale, som catetes i justegem de glamour... fins i tot quan anem de rebaixes...
Però al final l'univers conspira i objectiu aconseguit: biquini xulíssim i de floretes per 15 euros, amb un farciment estupendu!!! Gràcies, Coelho!!!

I també...

I també t'agrada riure, ens agrada riure, riure molt, amb una riallada sorollosa i fresca, que surt de dins i que ens fa compartir moments inoblidables, moments de tonteria sublim que només nosaltres podem entendre, perquè és tanta la complicitat que hem creat durant aquests anys, són tants els tics, els sobrenoms, les parides compartides que sovint, quan encara em ve algun episodi al cap, torno a riure.
No oblidaré mai el dia "Teleñeco". Déu, d'això ja fa més de dos anys i quan hi penso encara em tronxo de riure tota sola.
Això és el que fa aquesta relació única.
Especial.
Autèntica.
Compartim moltes coses, moltíssimes: Moments vitals íntims, dubtes, preocupacions, sensacions, històries quotidianes, emocions.
Però el que més m'agrada compartir són els nostres riures. Cadascuna amb la seva riallada particular, amb la seva música peculiar, aporta la seva nota de color a aquesta gran orquestra que hem creat.
I ara tenim un bloc.
I també el volem compartir amb tu.
Benvingut al nostre món particular. No sé què passarà, ni com acabarà aquest invent, però m'ensumo que et divertiràs.

M'agrada

Ens ha costat... però finalment hem decidit deixar-nos atrapar per les noves tecnologies (som de la generació de llibreta i llapis, què hi farem) i estrenem bloc. Quatre dones escrivint alhora. La qüestió és intentar-ho.

Jo sóc jo. No sabreu mai quina és quina. Som tan diferents i tan iguals alhora, que hem aconseguit entendre'ns des del respecte més absolut i l'amistat més profunda. És igual quina escrigui què... no serà res més que el retrat d'una dona desesperada. Desesperada per viure, per gaudir, per ser feliç, per aprendre, per compartir. Per ser cada dia millor. Segura que allò que importa és viure el moment. No sabem què ens depara el futur, només sabem que podem perdre el present.

Sobre mi. Què m'agrada?
M'agrada sentir el soroll de l'aire acariciant les fulles dels arbres, un capvespre de finals d'estiu
M'agrada saber que hi són. Que les persones importants de la meva vida són allà, o aquí, o en algun lloc. Que hi ha algú disposat a donar-me la mà si caic
M'agrada pensar que el món és un lloc genial. Rectifico: m'agrada SABER que el món és un lloc genial
M'agraden les carícies
M'agrada parlar. I estar callada. Dormir. O anar-me'n a dormir tard, enganxada a un bon llibre. M'agrada el sol. I el fred. I la música. O el silenci
Que m'expliquin històries. M'agrada somiar
M'agrades tu
M'agrada la meva vida. M'agrada la nostra vida!
M'agrada haver escrit la primera entrada d'aquest bloc