És genial

És genial llevar-se amb un somriure.
És genial tenir amics que només mirant-te als ulls saben si han de preguntar o si aquell dia s’imposa el silenci.
Poder trucar algú i dir-li “fes-me riure”. I que ho aconsegueixi.
És genial la sensació quan trobes una cosa que et pensaves que havies perdut. O quan perds una cosa que creies que era teva, però era només un miratge.
I que la connexió còsmica faci que una abraçada sigui molt més que això. Que mentre abraces puguis dir “no et deixaré anar mai més”.
És genial que, enmig de la muntanya russa de la vida, la teva vagoneta s’aturi a dalt de tot i sentis el vent a la cara.
Que hi hagi persones incondicionals que t’allarguen la mà. Que hi són.
És genial tenir la capacitat de fer que la frase més “xorres” es converteixi en una filosofia de vida que t’uneixi per sempre: “Gràcies per existir!”

PD: Que ens hem posat massa tendres? Vale, també és genial que als veïns del pis de dalt els traslladin a treballar a Zimbawe, que els del banc la caguin i t’ingressin 3.000 euros per error, que al company de feina que t’amarga l’existència li surti urticària a les aixelles, tipus senyor espantaocells, i que a aquell pesat que va amb el clauer del Jaguar penjant per fora la butxaca dels Levi’s se li emporti el cotxe la grua. Millor així????

Que la vida és genial!