La màgia de la vida

Fa poc, vaig rebre un mail que explicava una història vital fantàstica i que acabava dient: “va ser impressionant viatjar al subconscient amb vosaltres. Com sempre, hi éreu, esperant-me”. No puc explicar en què va consistir aquest viatge al subconscient perquè forma part de la intimitat d’algú que no sóc jo. Però he recordat aquesta frase i, com en aquell moment, m’ha envaït l’emoció profunda de saber que hi ha persones que no et fallen mai i que hi són sempre.

Pel camí ens equivoquem tantes vegades! I no podem tornar enrere: cada decisió implica una renúncia, i cada error, un aprenentatge. Ens equivoquem quan malgastem temps de la nostra vida en batalles perdudes que no valen la pena, quan donem prioritat a coses sense importància que no ens ajuden a fer-nos millors, ens equivoquem quan ho fem malament i no sabem demanar perdó, o quan ens deixem endur per enrabiades inútils en lloc de somriure cada moment per tot el que tenim…

Però, malgrat tot, sempre hi ha algú que ens allarga la mà, algú que no ens falla mai i ens espera dalt d’un turó, amb un sol radiant, somrient-nos, sense dir res, ajudant-nos a pujar després de la caiguda. Gràcies per ser-hi. Com sempre, hi éreu, esperant-me. Aquesta és la gran màgia de la vida.