Carta als Reis

L’any passat, una persona que estimo moltíssim va passar una mala tardor, perquè hi havia un problema de salut greu a la família. Quan va arribar el Nadal, el seu nen va fer la carta als Reis. No va demanar cotxes teledirigits, ni una PSP, ni l’últim joc de moda, ni el monopatí, ni un casc de bomber amb llum incorporada. Va demanar... un sac ple de salut!

Ara sóc jo qui he de fer la carta, i com que aquest any hi ha crisi només se’m permet un desig. Penso en moltes coses: platges gairebé verges a l’altra punta de món, persones més felices, pau, la loteria, més abraçades, més “t’estimo”, un munt de joguines que faran contents als més pekes, més llibertat, menys fronteres…

És difícil fer aquesta carta. Però prenent exemple dels més petits, que sovint tenen raó, he decidit demanar un sac ple de somriures. Somriures per als qui estimo, per als qui no conec, per als qui em creuo cada dia pel carrer, per als qui hi ha a l’altra banda del telèfon i a l’altra banda del món, per als qui riuen cada dia i per als qui ploren, per als qui es mereixen créixer en un món diferent, i per als qui ja som grans i encara tenim a les mans la possibilitat de poder canviar-lo una mica.

Smile!!!