Tot allò que els homes haurien de saber i mai no s’han atrevit a preguntar
Que quan diem no volem dir sí és una llegenda urbana. A vegades diem no i volem dir no, a vegades diem sí i volem dir no, a vegades diem no i és que sí, i a vegades és que sí i diem que sí… De veritat que no és tan difícil… només cal que escolteu amb quin to us ho estem dient!
No sempre us hem de dir què volem i necessitem. Ja hauríeu de saber-ho.
A casa, no “s’ajuda” o “es col•labora”… A casa, les tasques es comparteixen!
Creieu que un dia sereu capaços d’anar fer la compra al súper, sense demanar-nos “i què he comprar?”.
Per Sant Jordi volem rosa. Però també volem llibre!
No suportem que feu veure que ens escolteu mentre aneu fent mirades de reüll cap al televisor o la play ! Mireu-nos als ulls i practiqueu l’escolta activa! Sabeu què és?
Ens agrada que ploreu una mica al final de les pel•lis romàntiques… però sense passar-se...
Quan hi hagi convidats a casa i us toqui parar taula, no ens demaneu “quants som?”. A la meva classe de mates també hi havia nens. Deveu saber comptar, oi?
I no ens agraden els analfabets emocionals. Volem homes que sàpiguen empatitzar... Vaaaa, que hi ha una cosa que es diu diccionari que igual us pot ajudar...
Ah, vale, i ara em direu allò de “les dones no sabeu interpretar els mapes”. Doncs per això s’ha inventat el GPS! L’univers conspira a favor nostre… se siente…
To be continued.
THE BOY DOES NOTHING. Alesha Dixon
¿Te imaginas? La cocina del futuro
Hace 7 años
Ei, ja sabeu que aquesta classe núm. 1 jo ja la tinc aprovada... oi?
ResponderEliminarSou boníssimes i us estimo!
Muacks!
La tens aprovada amb matrícula d'honor!!! Ets dels pocs... jajajaja! TEM!
ResponderEliminarGràcies, tot un privilegi que la matrícula d'honor provingui de tant excelses dones.
ResponderEliminargrñññññ!!!!
ResponderEliminarLa primera frase i la segona son contradictòries (al meu entendre masculí, of course). La segona i la tercera també. I tant que és difícil. I la quarta es fruit de la ignorància del fet que la majoria d'homes no estem capacitats físicament per captar diferents tipus de tons.
Sempre queixant-vos que no podem fer dues coses al mateix temps i ara que hem descobert que podem jugar a la play i escoltar-vos resulta que no us està bé...aishhhh.
I carinyitu, vaig treure un 1 a la selectivitat de mates així que si et demano "quants som" no és per molestar...és perque tinc les meves limitacions...muàs.
Qui està dient "carinyitu" a qui??? M'estic perdent amb tant "anónimo"! Jajajaja!
ResponderEliminarAquí de carinyitu anònim a carinyitu anònim... Carinyitu... però si tu ets perfecte! Saps comptar (això de l'1 no ho sabia... jajajaja!), ets capaç de mirar-me a mi i a la play alhora sense quedar-te estràbic, em regales llibre per Sant Jordi, plores una miqueta -només una miqueta- amb les cosetes romàntiques... i... si vas a comprar, sé que mai no em faltaran pizzes ni gelats! Jajajaja!!! T'estimo moltíssim, coseta!
ResponderEliminarQuin pastelazo!!!!! juajuajua
ResponderEliminar