Rellegint i descobrint

Fa gairebé un any que vam deixar aquest bloc aparcat, no perquè no tinguéssim res a dir (si no callem ni sota l'aigua!!!), només falta d'hàbit i de constància, suposo. Han estat deu mesos de parèntesi en què han passat moltes coses a les nostres vides. Grans coses, o coses grans. Però sobretot petites grans coses d'aquestes que ens fan créixer i canviar.
Una de les petites grans coses d’avui ha estat descobrir minimalia.net -gràcies Meri-, una pàgina on proposen diàriament una frase amb la convicció que menys és més i que no calen grans paraules per explicar grans idees.
M’ha agradat aquesta: “Quan repeteixes un viatge és com si rellegissis: descobreixes racons nous i et meravelles de no haver-los vist en el primer viatge”.
No he fet cap viatge últimament, però m’ha fet pensar en les altres autores d’aquest bloc. Les redescobreixo cada dia i sempre acaben sorprenent-me i meravellant-me. M’ensenyen què vol dir fortalesa, alegria, m’ensenyen l’intens poder de l’amistat i em demostren, una vegada més, que hi són sempre, esperant dalt del turó, somrients, per donar la mà quan arribes ofegat per l’ascensió.
Avui recupero aquest bloc per donar les gràcies als qui són capaços d’escoltar i acompanyar també en els moments difícils. Als qui tenen el do riure i somriure. Gràcies per ser-hi. Cada cop que us rellegeixo, us descobreixo de nou i us estimo encara una miqueta més!